Punts verds,
punts grocs,
o fins i tot vermells...
I la comunicació
esdevé un arc de Sant Martí,
sense dir res,
però essent present...
La trucada que mai arriba,
el missatge que no s'envia.
I sempre el punt verd!
Ai no, ara groc....
On ets?
On t'amagues?
Darrera aquest puntet,
aquest munt de píxels,
encastats a la pantalla.
Però ferm en la intenció,
ferm en el desig,
de ser-hi, d'acompanyar,
malgrat tot,
malgrat aquest dolorós esperar...
Que si la vida ja és feixuga,
molt més ho és en fer-ho la persona sola.
Que sóc aquí!
Tossut sense fi.
Que sóc aquí!
A un sol gest,
a un sol crit.
I aquesta comunicació,
de puntets i colors,
sense mots,
sense sorolls,
esdevé d'ilusió racó.
Però mentre duri la pantalla,
aquí et deixo el meu punt
per a què hi tinguis un recolzament,
que d'ajuda per a tu,
en tinc un bon munt.